Paraules per a una senyora rodona

Com el primer dia: informal, lenta, insegura, descarada, silenciosa, distant, prudent. Torno a agafar un boligrafo a les 2:58 hores. Sola. El que més he desitjat, des que vaig néixer fa 27 anys, com amb qualsevol altra, és que em corresponguis. Gens més veure't, com amb les altres, la meva memòria assotada, morta i ferida, ja m'indicava amb certesa que qualsevol home, noi, senyor, mascle, trobador o cavaller amb recursos econòmics-soci-afectius tindria la teva calor al nu cada nit. M'era igual. El que sí em van ensenyar bé: la culpa, feia la seva aparició i m'enviava missatges negatius. L'educació no púbica.

No vull que fracassis amb el teu actual parella i passarà que t'aixequessis ràpid. I continuessis.

Ets madura, una senyora, si mai tinguessis fills, et desitjo que natie et menyspreï per triar una vida no reproductiva o per no accedir a això per motius que escapen de la teva mà i cony.
M'agradaria que aparegués en la teva vida una altra noia lesbiana en algun dels teus cursos, valent i justa, i mai es conformi amb mirar com et desplaces per un espai, i es calent amb tu en silenci. En conclusió, una imatge positiva d'una lesbiana i destraumatiza, sense rastres de religió, dogam o credo.
Descobrir que pintes.
Posar-me com una moto, a cent quaranta, (més o menys9 en veure que la plata decora també el teu cos per la tonalitat de la teva pell.
Segueixo sense poder trepitjar un gimnàs.
Ni puc reciclar.
I algunes paraules, com Jordi, encara que m'identifiqui amb el seu origen i la tradició que s'uneix a la seva terra, i només per això, ja la vulgui una miqueta: em fa vomitar o engreixar.
Mai podré muntar-te. (No vaig poder ni asseure'm al teu costat en què estic pensant?).
Mai podràs escalar-me, estil casteller, i que et sentis en les meves espatlles, i beure una mica d'aigua. Ni respirar l'olor del teu pèl i que em faci pessigolles en les fosses nasals.
Ni identifcar els teus canvis d'humor pel to de la teva veu.
Ni aixecar-te sempre que ho precisis.
Ni explicar lunars i equivocar-me amb els comptes (a drede)
No sabré si ronces.
Ni veuré estendre's les arrugues per la teva pell.

T'he cridat diverses vegades para què? Idiota. Terra de Mai. Mai.
No es construir. Si alguna cosa s'esfondra, que m'enxampi sola.

La lesbiana-boja-acosadora-intrusiva que li va agradar interrompre't per caçar un somriure.

Adeu, dona rodona.




No la puc estimar, no vol, no em busca, no ve ... com tota la vida, com totas las noies, només puc escriure i somiar, que les meves paraules la porten, la toquen i inventar que em correspon..

dedicat,
a tots els gais que van cremar
a totes les lesbianes mudes per la història
a tots els transsexuals mutilats per l'heterosexualitat
a Lydia i Rosa, per motivar-me, escoltar-me, ensenyar-me, cuidar-me, educar ....